Enguany hem treballat a l’escola, Frida Kahlo. Per què? Perquè va ser una dona valenta, treballadora i lluitadora. Va superar molts obstacles per a poder dedicar-se a allò que més li agradava i superar malalties fortes que l’impedien eixir de sa casa, inclús del seu llit. Va ser tot un projecte realitzat a l’escola amb la col.laboració de les famílies. Aquest projecte va finalitzar el 8 de març, Dia Internacional de la Dona, on vam fer un homenatge a aquesta dona tan revolucionaria, caracteritzant-nos d’ella, amb molt de respecte i il.lussió.
Este año hemos trabajado en el colegio, Frida Kahlo. ¿Por qué? Porque fue una mujer valiente, trabajadora y luchadora. Superó muchos obstáculos para poder dedicarse a aquello que más le gustaba y superar enfermedades fuertes que le impedían salir de su casa, incluso de su cama. Fue todo un proyecto realizado en el colegio con la colaboración de las familias. Este proyecto finalizó el 8 de marzo, Día Internacional de la Mujer, en el que hicimos un homenaje a ésta mujer tan revolucionaria, caracterizándonos de ella, con mucho respeto e ilusión.
Tot va començar amb una missió secreta, amb pistes amagades que ens portaven a altres pistes. Totes relacionades amb Frida Kahlo però, en eixe moment, els meus Superherois i les meues Superheroines, no sabien res de la seua existència. Però amb activitats de motivació com aquestes, despertem el seu interés per descobrir. I així aprenem des d’un aprenentatge significatiu per descobriment.
Tot va començar amb una missió secreta, amb pistes amagades que ens portaven a altres pistes. Totes relacionades amb Frida Kahlo però, en eixe moment, els meus Superherois i les meues Superheroines, no sabien res de la seua existència. Pero con actividades de motivación como éstas, despertamos su interés por descubrir. Y así aprendemos desde un aprendizaje significativo por descubrimiento.
El següent pas va ser l’arreplegada de material portat des de les cases. Contes, cartells… I comença el projecte de descobriment de Frida Kahlo. Descobrim d’on era, on vivia, què li va passar, per què és coneguda, la seua obra… L’enfermetat que va patir de xicoteta ens va fer empatitzar amb ella i, des d’un principi, ens va encantar treballar sobre la seua vida.
El siguiente paso fue la recogida de material traído desde las casas. Cuentos, carteles… Y empezó el proyecto de descubrimiento de Frida KAhlo. Descubrimos de dónde era, dónde vivía, qué le pasó, porqué es conocida, su obra… La enfermedad que padeció de pequeña nos hizo empatizar y, desde un principio, nos encantó trabajar sobre su vida.
Treballar a partir d’un conte, a partir d’una història, d’un relat… Facilita l’interés, la motivació, l’aprenentatge. És un punt de partida meravellós per a començar aventures, descobriments, interessos… I així va passar amb la vida de Frida. Us deixe imatges del procés, encara que no es poden transmetre totes les coses que vam fer, ni les converses, ni l’interés mostrat… Però, almenys, una xicoteta mostra tinc.
Trabajar a partir de un cuento, a partir de una historia, de un relato… Facilita el interés, la motivación, el aprendizaje. Es un punto de partida maravilloso para comenzar aventuras, descubrimientos, intereses… Y así pasó con la vida de Frida. Os dejo imágenes del proceso, aunque no se pueden transmitir todas las cosas que hicimos, ni las conversaciones, ni el interés mostrado… Pero, al menos, una pequeña muestra tengo.
A banda de la importància de coeducar a l’escola a l’alumnat, és de vital importància la conscienciació social. Per tant, el treball també s’enfoca a l’exterior. L’Educació no es fa només de portes cap a dins, la coeducació i l’educació en general, ha d’arribar el més lluny possible. En aquest sentit vaig realitzar diferents publicacions a les xarxes socials, amb frases de Frida treballades a l’aula. Quantes més persones reflexionen sobre la importància d’igualtat entre ambdós sexes, millor. Igualtat d’oportunitats, igualtat en respecte, igualtat en llibertat… Però, valorant i respectant les diferències de cada persona, que són el que plena de riquesa aquesta societat. Cada persona és lliure per a ser de la manera que vullga ser, triar la seua formació, lluitar pel seu treball, les seues aficions, la seua parella, la seua aparença, la seua personalitat… I ser feliç, respectant la felicitat de la resta.
Aparte de la importancia de coeducar en la escuela al alumnado, es de vital importancia la concienciación social. Por tanto, el trabajo también se enfoca al exterior. La Educación no se hace sólo de puertas hacia dentro, la coeducación y la educación en general, tiene que llegar lo más lejos posible. En este sentido realicé diferentes publicaciones en las redes sociales, con frases de Frida trabajadas en el aula. Cuantas más personas reflexionen sobre la importancia de igualdad entre ambos sexos, mejor. Igualdad de oportunidades, igualdad en respeto, igualdad en libertad… Pero, valorando y respetando las diferencias de cada persona, que son lo que llena de riqueza esta sociedad. Cada persona es libre para ser de la manera que quiera ser, elegir su formación, luchar por su trabajo, sus aficiones, su pareja, su apariencia, su personalidad… Y ser feliz, respetando la felicidad de l@s demás.
Convertir l’escola en un museu va implicar molt de treball. Però era la millor manera que vaig pensar per a conéixer el treball de Frida Kahlo i per a ficar l’art en el lloc que mereix. L’Educació Artística és més important del que moltes vegades es considera i hauria de tindre més importància a les aules. Què millor manera que fer la casa museu de Frida i plenar-ho d’obres d’art? Com a Coordinadora d’Igualtat i Convivència de la meua escola he de fer un sobreesforç per a motivar la participació de la comunitat educativa. Evidentment, hi ha gent que passa, com en tots llocs, i gent que participa i s’involucra a tope. Però, sempre hem de fixar-se en el percentatge de gent que vol canviar el món a millor i continuar endavant. En cas contrari, no fariem res i la societat no evolucionaria. Aconseguirem el millor museu possible, va participar tota l’escola i les parets es plenaren de missatges d’igualtat i d’art, realitzat per artistes de totes les edats. Per tant, objectiu complit: treballem sobre i per la igualtat entre persones i, treballem sobre i per la importància de l’art.
Convertir l’escola en un museu va implicar molt de treball. Però era la millor manera que vaig pensar per a conéixer el treball de Frida Kahlo i per a ficar l’art en el lloc que mereix. l’Educació Artística és més important del que moltes vegades es considera i hauria de tindre més importància a les aules. Què millor manera que fer la casa museu de Frida i plenar-ho d’obres d’art? Com a Coordinadora d’Igualtat i Convivència de la meua escola he de fer un sobreesforç per a motivar la participació de la comunitat educativa. Evidentment, hi ha gent que passa, com en tots llocs, i gent que participa i s’involucra a tope. Però, sempre hem de fixar-se en el percentatge de gent que vol canviar el món a millor i continuar endavant. En cas contrari, no fariem res i la societat no evolucionaria. Conseguimos el mejor museo posible, participó todo el colegio y las paredes se llenaron de mensajes de igualdad y de arte, realizado por artistas de todas las edades. por tanto, objetivo cumplido: trabajamos sobre y por la igualdad entre personas y, trabajamos sobre y por la importancia del arte.
Ací us deixe els meus i les meues Frida Kahlo en el Dia Internacional de la Dona 2020. Coeduquem.
Aquí os dejo mis Frida Kahlo en el Día Internacional de la Mujer 2020. Coeduquemos.
Investigar a Frida ens va aportar moltes converses interessants. Per exemple, parlar sobre perquè Frida ho tenia difícil en el món de l’art. Amb 4 anys és difícil pensar que una persona que li agrada pintar, siga menyspreada per ser xica. Us faig una pregunta, perquè amb els anys canvia aquest pensament? L’Educació rebuda no és la correcta. Entenent per educació tota aquella informació rebuda a nivell social i no tractada degudament. Pensem sobre això perquè hem de fer que la societat siga millor. Per als meus Superherois i les meues Superheoines, saber que Frida va ser la primera dona en exposar els seus quadres en el museu del Louvre, els va sorprendre i els va alegrar perquè ja havien empatitzat amb ella i sentiren que era una Superheroina. Sentien molta curiositat i volien saber més i més. Mencía va tindre una de les seues genials idees: Vicen, anem al museu!!! Els vaig explicar que estava a l’altra part del món. Resposta de Mencía: doncs hui no Vicen, organitza una excursió!!! Així de meravellós és el meu univers… Us conte això perquè aquesta pandèmia també ha portat coses positives com, per exemple, que el Museu Frida Kahlo ha obert les seues portes de forma virtual!!! Ara podem anar, vaig pensar jo. I així completem una experiència que va ser meravellosa i la fem encara més enriquidora. Així que vaig convidar als meus Superherois i Superheroines a visitar la casa museu de Frida per tal de conéixer-la i inspirar-se amb la seua creativitat i, després, realitzar una obra d’art pròpia. Ací teniu les seues fantàstiques creacions. Jo no puc estar més orgullosa dels meus artistes i de les seues famílies, que fan de les meues mans i porten la màgia fins a casa i, més que mai, fem d’aquesta relació mestra-famílies, un gran equip.
Investigar a Frida nos aportó muchas conversaciones interesantes. Por ejemplo, hablar sobre porqué Frida lo tenía difícil en el mundo del arte. Con 4 años es difícil pensar que una persona que le gusta pintar, sea menospreciada por ser chica. Os hago una pregunta, ¿por qué con los años cambia este pensamiento? La Educación recibida no es la correcta. Entendiendo por educación toda aquella información recibida a nivel social y no tratada debidamente. Pensemos sobre eso porque tenemos que hacer que la sociedad sea mejor. Para mis Superhéroes y mis Superheroínas, saber que Frida fue la primera mujer en exponer sus cuadros en el museo del Louvre, les sorprendió y les alegró porque ya habían empatizado con ella y sintieron que era una Superheroína. Sentían mucha curiosidad y querían saber más y más. Mencía tuvi una de sus geniales ideas: Vicen, vamos al museo!!! Les expliqué que estaba en la otra parte del mundo. Respuesta de Mencía: pues hoy no Vicen, organiza una excursión!!! Así de maravilloso es mi universo… Os cuento eso porque esta pandemia también ha traído cosas positivas como, por ejemplo, que el Museo Frida Kahlo ha abierto sus puertas de forma virtual!!! Ahora podemos ir, pensé yo. Y así completamos una experiencia que fue maravillosa y la hacemos aún más enriquecedora. Así que invité a mis Superhéroes y Superheroínas a visitar la casa museo de Frida para conocerla e inspirarse con su creatividad y, después, realizar una obra de arte propia. Aquí tenéis sus fantásticas creaciones. Yo no puedo estar más orgullosa de mis artistas y de sus familias, que hacen de mis manos y llevan la magia hasta casa y, más que nunca, hacemos de esta relación maestra-familias, un gran equipo.
Encara que sabem moltes coses sobre Mèxic, podem aprendre moltes més. Mireu, Sheila i Carmela tenen una missió per a vosaltres. Heu d’averiguar una informació. Entreu i sabreu de què es tracta…
Aunque sabemos muchas cosas sobre México, podemso aprender muchas más. Mirad, Sheila y Carmela tienen una misión para vosotr@s. Tenéis que averiguar una información. Entrad y sabréis de qué se trata…
Una vegada hem investigat sobre mariachis, hem vist la pel.lícula de Coco i ens hem donat compte de la importància de la música en Mèxic i, a més a més, hem vist a Frida Kahlo en la pel.lícula. Gran part de la classe ja havíem vist Coco però, ara sabem qui és Frida i, per supost, ens ha encantat vore-la a la peli. Ara, després d’investigar vegent la pel.lícula sobre la seua nit de morts, podrieu fer una calavera. A mi m’encanten les calaveres però les mexicanes són diferents. Alli es diuen també catrines. De segur que seran espectaculars!!!
Una vez hemos investigado sobre mariachis, hemos visto la película de Coco y nos hemos dado cuenta de la importancia de la música en México y, además, hemos visto a Frida Kahlo en la película. Gran parte de la clase ya habíamos visto Coco pero, ahora sabemos quién es Frida y, por supuesto, nos ha encantado ver la peli. Ahora, después de investigar viendo la película sobre su noche de muertos, podríais hacer una calavera. A mi me encantan las calaveras pero las mexicanas son diferentes. Allí se llaman también catrinas. ¡¡¡Seguro que serán espectaculares!!!
Ja sabia jo que quedarien super xules. Són molt artistes!!! Les seues calaveres tenen molt de color, flors, papallones… Això és molt primaveral i m’ha donat una altra idea: estem en primavera i el nostre entorn està ple de flors. Així que anem a aprofitar el nostre passeig diari per arreplegar materials naturals de l’entorn però abans, anem a preparar una safata especial amb diferents colors… Mireu què coses tan senzilles es necessiten…
Ya sabía yo que quedarían súper chulas. ¡¡¡Son muy artistas!!! Sus calaveras tienen mucho color, flores, mariposas… Eso es muy primaveral y me ha dado otra idea: estamos en primavera y nuestro entorno está lleno de flores. Así que vamos a aprovechar nuestro paseo diario para recoger materiales naturales del entorno pero antes, vamos a preparar una bandeja especial con diferentes colores… Mirad qué cosas tan sencillas se necesitan…
Una vegada tenim preparada la nostra safata, anem a observar el nostre entorn. Estant a l’aire lliure, la motivació és màxima i els estímuls múltiples. És una manera d’observar la bellesa d’allò que ens envolta i gaudir del nostre passeig en família. Observant s’aprén moltíssim. Podem observar diferents colors, materials que mai s’havíem fixat que estaven, brutícia, tonalitats, insectes, diferents plantes… A més a més, d’aprendre a valorar i respectar el nostre entorn. Per a després, valorar i respectar altres entorns més allunyats.
Una vez tenemos preparada nuestra bandeja, vamos a observar nuestro entorno. Estando al aire libre, la motivación es máxima y los estímulos múltiples. Es una manera de observar la belleza de aquello que nos rodea y disfrutar de nuestro paseo en familia. Observando se aprende muchísimo. Podemos observar diferentes colores, materiales que nuca nos habíamos fijado que estaban, suciedad, tonalidades, insectos, diferentes plantas… Además, de aprender a valorar y respetar nuestro entorno. Para después, valorar y respetar otros entornos más lejanos.
Aquesta activitat és recomenable per a qualsevol edat. La meua filla de 9 anys va gaudir moltíssim buscant i arreplegant material pels camps. Va realitzar l’activitat amb la companyia de la seua super amiga Sofía. En companyia virtual, per supost. Amb el mòbil enfront d’elles, cadascuna a sa casa amb els seus materials i les seues pintures. Parlant de manera relaxada i compartint idees i impressions. L’art fluïx quan l’ambient és apropiat, quan les persones ens sentim en confiança i relaxades. Era molt bonic escoltar-les de fons. Jo vaig retirar-me de la terrassa perquè pugueren fer-ho amb total llibertat. Moltes vegades la inseguretat fa que preguntes, demanes consell perquè és més fàcil que algú et diga què fer que prendre tu la decisió.
Esta actividad es recomendable para cualquier edad. Mi hija de 9 años disfrutó muchísimo buscando y recogiendo material por los campos. Realizó la actividad con la compañía de su súper amiga Sofía. En compañía virtual, por supuesto. Con el móvil enfrente de ellas, cada una en su casa con sus materiales y sus pinturas. Hablando de forma relajada y compartiendo ideas e impresiones. El arte fluye cuando el ambiente es apropiado, cuando las personas nos sentimos en confianza y relajadas. Era muy bonito escucharlas de fondo. Yo me retiré de la terraza para que pudieran hacerlo con total libertad. Muchas veces la inseguridad hace que preguntes, pidas consejo porque es más fácil que alguien te diga qué hacer que tomar tú la decisión.
Parlant, parlant… va utilitzat tot el material arreplegat. Així que, al dia següent, vam tornar a arreplegar més floretes pel camp. Jo tenia moltes ganes de realitzar aquesta proposta. Només l’activitat d’arreplegar materials naturals de diferents colors ja és una activitat molt enriquidora i relaxant. Però de veres que recomane a tothom que realitze la seua pròpia obra amb elements de la naturalesa perquè semble que es pare el temps. És una activitat de molta sensibilitat, els colors, el tacte i l’olor de les flors potencien la teua sensibilitat artística i fan de l’experiència que siga única.
Hablando, hablando… utilizó todo el material recogido. Así que, al día siguiente, volvimos a recoger más florecitas por el campo. Yo tenía muchas ganas de realizar esta propuesta. Sólo la actividad de recoger materiales naturales de diferentes colores ya es una actividad enriquecedora y relajante. Pero de verdad que recomiendo a todo el mundo que realice su propia obra con elementos de la naturaleza porque parece que se pare el tiempo. Es una actividad de mucha sensibilidad, los colores, el tacto y el olor de las flores potencian tu sensibilidad artística y hacen de la experiencia que sea única.
En Mèxic hi ha una zona de construccions arqueològiques, Chichén Itzá, que és Patrimoni de la Humanitat per la Unesco des de 1988. I alli es troba el Temple de Kukulcan que és una de les 7 meravelles del món modern des de 2007. Us deixe informació perquè anem a treballar sobre aquesta piràmide.
En México hay una zona de construcciones arqueológicas, Chichén Itzá, que es Patrimonio de la Humanidad por la Unesco desde 1988. Y allí se encuentra el Templo de Kukulcán que es una de las 7 maravillas del mundo moderno desde 2007. Os dejo información porque vamos a trabajr sobre esta pirámide.
Una vegada heu vist les seues construccions, fetes fa milers d’anys, anem a fer la nostra construcció. Anem a construir la nostra pròpia piràmide, amb els materials que tingau per casa. Això sí, ha de ser ben gran i, després, heu de dibuixar la vostra construcció. Per últim… Seria genial destruir-la, no??? Ànim arquitectes!!!
Una vez habéis visto sus construcciones, hechas hace miles de años, vamos a hacer nuestra construcción. Vamos a construir nuestra propia pirámide, con los materiales que tengáis por casa. Eso si, tiene que ser bien grande y, después, tenéis que dibujar vuestra construcción. Por último… Sería genial destruirla, ¿¿¿no??? ¡¡¡Ánimo arquitectos!!!
Mireu quines piràmides han fet els meus Superherois i les meues Superheroines amb materials que tothom tenim a casa… I quins dibuixos tan bonicos!
Mirad qué pirámides han hecho mis Superhéroes y mis Superheroínas con materiales que todo el mundo tenemos en casa… ¡Y qué dibujos tan bonitos!
A la pel.lícula COCO es reflexa la importància de la família. És el nostre nucli de referència, on es podem desenvolupar lliurement perquè es sentim estimats, protegits, valorats… Des de la infància es formen nucs difícils de trencar, que ens acompanyen al llarg de la nostra vida. Aquesta setmana es celebra el Dia de la Família i nosaltres anem a realitzar una activitat que ja vam fer l’any passat. Així podrem comprovar la nostra evolució i tindre un record especial. Una de les millors coses que ens poden regalar els nostres menuts i menudes són els seus dibuixos. Per tant, anem a dibuixar a la nostra família. Però, anem a fer-ho amb l’altra nostra família, la de l’escola. Com? De la única manera que podem fer-ho ara: per vídeoconferència. Aci tenim la nostra plantilla:
En la película COCO se refleja la importancia de la familia. Es nuestro núcleo de referencia, donde nos podemos desarrollar libremente porque nos sentimos querid@s, protegid@s, valorad@s… Desde la infancia se forman nudos difíciles de romper, que nos acompañan a lo largo de nuestra vida. Esta semana se celebra el Día de la Familia y nosotr@s vamos a realizar una actividad que ya hicimos el año pasado. Así podremos comprobar nuestra evolución y tener un recuerdo especial. Una de las mejores cosas que nos pueden regalar nuestr@s pequeñ@s son sus dibujos. Por tanto, vamos a dibujar a nuestra familia. Pero, vamos a hacerlo con nuestra otra familia, la del colegio. ¿Cómo? De la única manera que podemos hacerlo ahora: por videoconferencia. Aquí tenéis nuestra plantilla:
Ací teniu les famílies dels meus Superherois i les meues Superheroines. A l’esquerra us he ficat el dibuix de la seua família fet els curs passat, en 3 anys. I a la dreta el dibuix fet ara per a celebrar el Dia Internacional de la Família 2020 pels mateixos alumnes a la classe de 4 anys. L’evolució en la majoria és espectacular. El dibuix reflexa el seu món interior, la seua perspectiva emocional i la visió i representació de la figura humana. L’any passat va ser una sorpresa per a les famílies. Enguay no ha estat possible sorprendre. Però ho hem fet junts gràcies a la tecnologia. I he pogut escoltar les seues explicacions sobre el dibuix en directe i, això, ha sigut molt gratificant.
Aquí tenéis las familias de mis Superhéroes y mis Superheroínas. A la izquierda os he puesto el dibujo de su familia hecho el curso pasado, en 3 años. Y a la derecha el dibujo hecho ahora para celebrar el Día Internacional de la Familia 2020 por l@s mism@s alumn@s en la clase de 4 años. La evolución en la mayoría es espectacular. El dibujo refleja su mundo interior, su perspectiva emocional y la visión y representación de la figura humana. El año pasado fue una sorpresa para las familias. Este año no ha sido posible sorprender. Pero lo hemos hecho junt@s gracias a la tecnología. Y he podido escuchar sus explicaciones sobre el dibujo y, eso, ha sido muy gratificante.
Les famílies poden ser de moltes maneres però hi ha una cosa que les representa a totes: L’AMOR INCONDICIONAL. Amb el llibre Un grapat de botons, de Carmen Parets Luque, podem parlar amb els nostre fills i les nostres filles del concepte fonamental de família i dels seus diferents membres.
Las familias pueden ser de muchas maneras pero hay una cosa que las representa a todas: EL AMOR INCONDICIONAL. Con el libro Un puñado de botones, de Carmen Parets Luque, podemos hablar con nuestr@s hij@s del concepto fundamental de familia y de sus diferentes miembros.
Nosaltres a l’escola també formem una gran família. Passem molts moments, moltes aventures, moltes anècdotes, aprenem moltes coses, descobrim moltes coses, ens passen moltes coses que ens fan riure i també plorar, contem moltes històries, juguem molt, ens volem molt, coneixem moltes persones… I ara ens trobem a faltar. Per això els he encomanat un dibuix de la nostra família també. Perquè jo també vull un record dels meus cuquitos i les meues cuquetes. I m’han deixat aluciflipada!!! Era una missió difícil…
Nosotr@s en el colegio también formamos una gran familia. Pasamos muchos momentos, muchas aventuras, muchas anécdotas, aprendemos muchas cosas, descubrimos muchas cosas, nos pasan muchas cosas que nos hacen reir i también llorar, contamos muchas historias, jugamos mucho, nos queremos mucho, conocemos muchas personas… Ya hora nos echamos de menos. Por eso les he pedido un dibujo de nuestra familia también. Porque yo también quiero un recuerdo de mis cuquit@s. ¡¡¡Y me han dejado aluciflipada!!! era una misión difícil…
En Mèxic a més a més de la cultura que hem investigat, tenen unes platjes espectaculars!!! Però per anar a la platja necessitem roba, accessoris i objectes més específics. Per tant, anem a preparar la nostra maleta de platja. Heu d’escriure dins aquelles coses que penseu podeu necessitar i, pintar i/o decorar la maleta com us agrade que siga. I després, us podeu dibuixar amb la vostra maleta.
En México además de la cultura que hemos investigado, ¡¡¡tienen unas playas espectaculares!!! Pero para ir a la playa necesitamos ropa, accesorios y objetos más específicos. Por tanto, vamos a preparar nuestra maleta de playa. Tenéis que escribir dentro aquellas cosas que pensáis que podéis necesitar y, pintar y/o decorar la maleta como os guste que sea. Y después, os podéis dibujar con vuestra maleta.
MINIMONS / MINIMUNDOS
Què són els minimons? Els minimons permeten al xiquet/a realitzar escenaris mentals, és a dir, representar de forma gràfica un context o una imatge que visualitza mentalment i fer-la realitat. És una forma de joc simbòlic en miniatura, on es crea un escenari del seu entorn, un escenari llunyà, un escenari imaginari… És un aprenentatge significatiu, experimental, sensorial, enriquidor, constructiu, científic i fantàstic a la vegada, simbòlic, d’Educació Emocional… És una activitat molt completa i mai és igual. Potencia la imaginació, la creativitat, la informació sobre el món social i cultural, el vocabulari específic, les habilitats comunicatives i emocionals, la motricitat fina… Aprenem jugant. En aquest cas, anem a apropar-se a aquesta forma de joc construint un minimón de la platja. En primer lloc necessitem una superfície on muntar el nostre món. I després, materials per a fer realitat el nostre minimón de platges mexicanes.
¿Qué son los minimundos? Los minimundos permiten al niñ@ realizar escenarios mentales, es decir, representar de forma gráfica un contexto o una imagen que visualiza mentalmente y hacerla realidad. Es una forma de juego simbólico en miniatura, donde se recrea un escenario de su entorno, un escenario lejano, un escenario imaginario… Es un aprendizaje significativo, experimental, sensorial, enriquecedor, constructivo, científico y fantástico a la vez, simbólico, de Educación Emocional… Es una actividad muy completa y nunca es igual. Potencia la imagincaión, la creatividad, la información sobre el mundo social y cultural, el vocabulario específico, las habilidades comunicativas y emocionales, la motricidad fina… Aprendemos jugando. En este caso, vamos a acercarnos a esta forma de juego construyendo un minimundo de la playa. En primer lugar necesitamos una superficice donde montar nuestro mundo. Y después, materiales para hacer realidad nuestro minimundo de playas mexicanas.
Dia Mundial del Reciclatge / Día Mundial del Reciclaje (17/05/2020)
El pròxim 17 de maig és el Dia Mundial del Reciclatge, així que anem a juntar les dos idees i anem a realitzar el nostre minimón amb materials reciclats i objectes i/o joguets que tenim per casa i pel nostre entorn. Podeu investigar per internet per tal d’agafar idees però, per supost, es tracta d’una activitat on els xiquets i les xiquetes han de ser protagonistes del seu joc. Hem d’explicar què han de fer, ajudar a arreplegar materials i preguntar com volem fer la seua mini platja mexicana. Imaginació i creativitat al poder!!!
El próximo 17 de mayo es el Día Mundial del Reciclaje, así que vamos a juntar las dos ideas y vamos a realizar nuestro minimundo con materiales reciclados y objetos y/o juguetes que tenemos por casa y por nuestro entorno. Podéis investigar por internet para coger ideas pero, por supuesto, se trata de una actividad donde l@s niñ@s tienen que ser protagonistas de su juego. Tenemos que explicar qué tienen que hacer, ayudar a recoger materiales y preguntar cómo quieren hacer su mini playa mexicana. ¡¡¡Imaginación y creatividad al poder!!!
En les platges de Mèxic també hi ha barets en alguna d’elles. Es típic fer-se un còctel i, clar, nosaltres volem probar una beguda refrescant i xarrar al costat de la platja. Tot no va a ser investigar… Els Superherois i les Superheroines també ho passem genial!!! Peeero, per a prendre’s el còctel hem de superar un repte. És un repte fàcil i molt divertit: heu de decidir un color i buscar objectes que tenim per casa i realitzar una composició monocromàtica. Això és diferents tonalitats d’un mateix color disposades de forma agradable per a la vista. Jo he triat el color groc perquè m’agrada molt i em transmet alegria.
En las playas de México también hay chiringuitos en alguna de ellas. Es típico tomarse un cocktaiñ y, calro nosotr@s queremos provar una bebida refrescante y charrar al lado de la playa. Todo no va a ser investigar… Los Superhéroes y las Superheroínas también lo pasamos genial!!! Peeero, para tomarse el cocktail tenemos que superar un reto. Es un reto fácil y muy divertido: tenemos que decidir un color y buscar objetos que tenemos por casa y realizar una composición monocromática. Eso es diferentes tonalidades de un mismo color dispuestas de forma agradable para la vista. Yo he elegido el color amarillo porque me gusta mucho y me transmite alegría.
Molt bé, repte superat. Ens hem guanyat un còctel especial!!!
Muy bien reto superado.¡¡¡Nos hemos ganado un cocktail especial!!!
Nosaltres hem decidit rematar l’aventura en un lloc espectacularment increïble… No fa falta explicar res. Només mirant la imatge es podreu imaginar com et sents estant a la voreta de la mar.
Nosotr@s hemos decidido rematar la aventura en un sitio espectacularmente increíble… No hace falta explicar nada. Sólo mirando la imagen os podéis imaginar cómo te sientes estando a la orillita del mar.
Sentipensant 